Si uns mesos enrere haguéssim passat una enquesta a
responsables i persones enteses en educació sobre quines mesures es preveuen pel
curs escolar 2012-2013 segur que tothom coincidiria en la continuïtat de les retallades
i la congelació total i absoluta pel que fa al desplegament de les necessitats
en equipaments i nous centres escolars. De ben segur que, continuant amb la
juguesca, si haguéssim preguntat per la possibilitat de creació d’un nou centre
de secundària a Lleida i rodalies ningú no hagués encertat el que s’ha anunciat
de pressa i corrents just abans de l’inici de la preinscripció escolar. Tothom,
en canvi, hagués apostat per la creació d’un nou centre de secundària al costat
de l’edifici del Parc de l’Aigua o Cap Pont, o per la substitució de barracons
a La Mitjana o Torrefarrera. Doncs no, la sorpresa és que hi haurà un centre de
secundària nou just a la vora de
l’escola Magí Morera, on ningú no hauria imaginat. Així, segons s’ha anunciat,
es desplaçarà l’alumnat i professorat de
les aules taller a l’edifici de l’acadèmia Giró, allà “on havien nascut”, i amb una insostenible i permanent
necessitat de transport. Imaginem el que esteu pensant però no us hi encaparreu.
La despesa en transport que implicarà aquest canvi no és significativa.
L’educació és un tema prioritari per a l’actual govern Quant a la innecessarietat
de places a la zona d’ubicació del nou centre escolar, tampoc cal que us esfereïu,
són coses que passen. No n’hi ha per tant. Allí no ens cal construir, l’edifici
ja el tenim.
A part de la sorpresa inesperada cal denunciar que a la
zona on s’ubica el nou centre no hi havia cap necessitat de fer-ho. I en aquest
punt és on cal que recordem, fent cas literal a l’article 44 de la LleiCatalana d’Educació, que la programació de l’oferta educativa ha de respondre a
“les necessitats d’escolarització” al
mateix temps que ha de”garantir la
qualitat de l’educació i una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes
amb necessitats específiques de suport educatiu que propiciï la cohesió social”. Sembla
ser que, en aquest cas, les persones responsables de l’administració no tenen
en compte ni l’“equilibrada
escolarització” ni la “cohesió social”. Però no ens vindrà d’aquí aquesta
nimietat.
Paral·lelament s’anuncia
que no hi ha cap previsió d’obrir cap centre de secundària el costat de
l’escola Parc de l’Aigua tot i que havia de ser el un dels primers Instituts-escola
de la ciutat de Lleida. D’aquest centre el
proper curs acabarà un grup de 27 alumnes que en dos anys es converteixen en
dos grups d’uns 50 alumnes , encara que sigui fent suposicions, per assegurar
la seva escolarització de secundària al
barri només hi ha una solució: massificar
l’INS Maria Rúbies, en el qual actualment ja acull quatre línies d’ESO quan
estava pensat per encabir-ne 3 o obrir una línia nova de secundària al centre
concertat “el Carme”. Del nou centre de secundària del Barri de Cap Pont ni en
parlem... ja sabeu “estem en crisi”.
I, per acabar-ho d’adobar,
voldríem comentar una insignificant errada de planificació que s’arrossegava de
fa molts anys i que finalment ha esclafat als nassos de tothom, just ara, en
plena època de crisi i que afecta l’escolarització d’uns 110 alumnes. Ens referim a l’escola concertada Col·legi
Pare Palau. d’Aitona que es mantenia artificialment amb ràtios baixíssimes (i
estem parlant de necessitats legals d’escolarització). Però tranquils, no us
amoïneu, que ja s’ha trobat la sàvia solució: llogar o comprar l’edifici de
l’escola concertada per encabir tot l’alumnat de la localitat i no ampliar la
pública amb obra nova o nous barracons Ja
sabeu: estem en crisi i no hi ha diners per obra nova o per barracons, això sí,
cap problema per llogar o comprar l’edifici del Pare Palau. Solucions
d’emergència que són producte, sense cap mena de dubte, d’una planificació
acuradíssima.
Acabem fent-nos
ressò i recomanant la lectura als responsables educatius municipals i de la
delegació territorial de l’informe presentat al Parlament per part del Síndic
de Greuges en l’apartat de “Millores de les garanties específiques sobre
l’escolarització equilibrada” on diu, literalment, a la pàgina 84:
En el marc de la seva activitat, el Síndic de Greuges constata que la
segregació escolar continua essent un inconvenient de primera magnitud pel que
fa a les garanties del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats.(...) “Les administracions infrautilitzen les mesures
normatives per combatre la segregació escolar”
Macià Pelegrí Sarlé
i Esteve Romero Arias
(Publicat al diari La manyana el 2/04/2012)
