Sobre la banca i els banquers

És moment de parlar-ne, del seu nepotisme, del seu poder no-democràtic i de la seva perversa influència en els mitjans de comunicació.

En primer lloc cal destacar un interessant article que publica Enfocant  i que porta per títol "la banca pública és millor que la banca privada: el cas d'EEUU" on posa en evidència la millor eficàcia de la banca pública davant la privada a l'hora d'afrontar la crisi actual. Un exemple paradigmàtic es dona dins els mateixos EEUU a l'estat de North Dakota on la seva excel·lent gestió pública de la banca el deixa fóra de qualsevol indicador de crisi (i sense petroli!!). Els casos de Noruega o el mateix Brasil també entraríen al club de les banques públiques de les quals no se'n parla gens com alternativa. Per cert, la minúscula banca pública de l'estat, l'ICO, en aquest moments és una banca en beneficis. L'estrany és que no s'hagi demanat la seva privatització tal i com ho han fet amb la Loteria de l'estat.

En segon lloc, i sobre els banquers, hem de destacar l'article de Vicenç Navarro: "la banca, el fraude fiscal i el New York Times", en el qual es deixa en evidència els mitjans de comunicació de l'estat al no fer referència a tota una sèrie d'articles del prestigiós diari novaiorquès en els quals es destaca el poder omnipresent de la família Botin i la seva relació amb la llista negra de comptes a Suissa filtrada ja fa uns anys per un treballador en la qual hi havia 559 espanyol (a destacar la família Botín i el pare de l'Artur Mas). En aquest sentit es va publicar recentment a el País de 17/06/2011 que la família del president del Santander havia pagat ja 200 milions d'euros per regularitzar els seus comptes foscos a Suïssa tot i que el jutge estava investigant si "n'hi havia prou".

El professor Navarro destaca que el frau fiscal d'aquest tipus, corporacions, gran banca i gran famílies, podria arribar als 44.000 milions d'euros a l'estat espanyol.

Per acabar, el reportatge del rotatiu evidencia la poca difusió que tenen aquest fets i busca la causa en el poder que tenen com anunciants i prestataris dins dels diferents mitjans de comunicació. Un reportatge que no ha tingut cap transcendència a nivell nacional. Ens amaguen alguna cosa, potser?.

La foguera asfixiada

Fa dies que ja vaig escoltar la comparació de l'economia amb un foguera que se l'ha d'atiar fent una mica vent i que en l'actualitat el que estàvem fent és just el contrari: tapant-la amb un sac impedint l'entrada d'aire i asfixian-la. Em va agradar però no tenia dades on poder argumentar la deducció feta a partir d'arguments i prou. Doncs ja les tenim!...  i he de dir que les he trobades per pura casualitat: a partir del programa Espai Internet de TV3 al fer un repas dels guanyadors dels premis Blocs Catalunya. El bloc en qüestió es diu Open Data, està publicat per Carlos Carrasco i s'allotja al web del diari Ara.
A l'article Estímul VS Austeritat s'aporten dades de l'índex Fedea: un indicador format per diverses variables econòmiques: el PIB, l’índex de sentiment econòmic, les vendes al detall, l’IPI, la matriculació de turismes, el consum d’electricitat i els treballadors afiliats a la Seguretat Social.
És molt interessant consultar també l'entrada que Carlos Carrasco titula: "Què i qui són els Hedge Funds? on constata la temença que molts estem ja compartint: la majoria de governs mundials i nosaltres en particular estem assistint a una lluita de titans (divises i fons d'inversió) com a convidats de pedra. I si no ho creieu pareu atenció a la dada: només JP Morgan te 78 bilions (si, si, amb be de banc) de dòlars en derivats de risc i això supera al PIB de tot el planeta junt.
Com diria un savi: estem ben arreglats!!