Els silencis i les omissions volgudes resulten molt més aclaridors de quin peu calça cadascú i quins són els seus punts dèbils. Així doncs, i sense ànim de personalitzar, inicio un llistat obert de temes tapats i minimitzats.
- EDUCACIÓ: no se'n parla profundament, el tema estrella és el de l'autoritat pública pels docents de la xarxa "ídem" que no costa un euro i que cala molt bé en el substrat més demagògic del col·lectiu. Davant això us proposo la paraula "confiança" i donar un cop d'ull a un reportatge molt interessant sobre l'èxit del sistema educatiu a Finlàndia.
- FRAU FISCAL, EVASIÓ DE CAPITALS I REFORMA FISCAL: és parla molt d'economia, de retallades, de pensament únic neoliberal, del "no hi ha cap més remei" i el "tu has retallat més". S'ha silenciat de forma obscena la possibilitat de recaptar més per tal de situar-nos a nivell de l'eurozona on els ingresos a l'estat suposen el 44 % del PIB mentre a l'estat espanyol estem en el 32 % (més informació). Les formes passen per evitar el frau fiscal de les gran fortunes i les gran empreses i taxar les transaccions especulatives. Tal i com afirmen els tècnics de la Agencia Tributaria de l'estat espanyol, el 71% del frau fiscal el produeixen les grans fortunes, les grans empreses i la banca, fins arribar a la xifra de 44.000 milions d'euros l'any. (més informació). Cal insistir en el fet que són xifres oficials que ningú comenta, que molts pocs programes recullen com a element prioritari i que, per fer-nos una idea, suposa un terç de la despesa social en un any a tot l'estat.
- Els INNOMBRABLES: els silencis de noms i cognoms que surten al mitjans de comunicació són escandalosos si no fos per la pressió que mitjans minoritaris i independents alotjats normalment a la xarxa que s'encarreguen de provocar un efecte dominó a posteriori. Els casos més evidents són per una banda l'extens reportatge del New York Times sobre la família Botin i el seu poder que es va difondre únicament per Internet i la sospitosa elusió inicial en les informacions sobre l'escàndol de corrupció d'Iñaki Urdangarin en el cas del Palma Arena (veieu Enfocant).
- "L'estat del benestar s'ha de retallar"... QUIN ESTAT DEL BENESTAR??. Segon com sigui el color polític uns afirmem que les autonomies són un luxe i un malbaratament, altres parlen de subsidis "per anar al bar", d'altres d'alguna forma de "copagament" amb la traca final que "la festa s'ha acabat". S'ha de deixar molt clar que la despesa social a l'estat espanyol és de les més baixes de la zona euro (Catalunya el 17,8% del PIB, Espanya el 21 %, la mitjana de la UE-15, 27%). Cal afegir, també, que nivell de riquesa d'Espanya, mesurat pel PIB per càpita, és ja el 94% de la mitjana de la UE-15. En canvi, la despesa pública social és només un 74% de la mitjana de la UE-15 Veieu Vicenç Navarro.
- Silenci monacal per l'ESGLÈSIA: una institució amb uns privilegis preconstitucionals a partir dels acords amb l'estat del Vaticà de 1978 i amb una tendència política més que declarada no és motiu de campanya ni que sigui per proposar una igualtat davant la llei i la constitució superant els esmentats acords.
- Als LOBBYS OCULTS deixem-los tranquils. Està clar, tal i com afirma Enric Company al seu article de El Pais del dia 12 de novembre, que la política ha estat "dictada" en els darrers 15 anys per la confluència dels lobbys dels sector financer, constructor-immobiliari, l'energètic i el dels mitjans de comunicació. Alguns s'han atrevit a reconèixer que la bombolla immobiliària s'havia d'haver "petat" abans. Altres, com en Joan Coscubiella, ho van dir clarament a l'inici de campanya. La dreta no diu res al respecte, el silenci els delata. El que sembla evident és que els remeis a la situació actual passen per superar aquest estatus quo i recuperar més poder públic i democràtic (recordem-ho!!).
- S'accepten propostes....
