Moltes vegades penso que hi ha una mena d'oasi de gent raonable que fa propostes sensates, les posa en discussió i que les presenta davant les forces polítiques per tal que les incorporin al seu programes per una futura acció política. Quant veus que a totes bandes això no es fa i s'afirma tranquil·lament en una entrevista a Onda Cero que "faré qualsevol cosa tot i que hagi dit que no ho faria" està clar que ens trobem en una situació límit de deslegitimitat del partit en concret i del sistema en general. L'oasi es troba envoltat d'un desert de consignes, amiguismes i fal·làcies sense fonament que ens fan avançar perillosament cap a una situació de ruptura de conseqüències gens previsibles i que te el seu origen en la supremacia de l'economia sobre la política amb maiúscules. Compte!!, el nostre govern ja fa temps que ha fet allò necessari que havia dit que no ho faria. I és que el penediment i el perdó cristià fan miracles!...
El tema de Bankia està envoltat d'aquest desert que esmento i que descriu magistralment l'editorial de Vilaweb i en José Mª Izquierdo al seu bloc. Em fa molta rabia tot plegat quant estem en molt mal camí, quan fa anys que veus ben contrastades parlaven de la necessitat d'una banca pública potent o d'un banc "dolent" (amb el divertit eufemisme de "vehicles de liquidació a llarg termini") i de la impossibilitat de créixer amb la foguera asfixiada per la trampa de l'austeritat. No insistirem en aquest arguments, sembla que poc a poc va quallant aquesta idea tal i com afirma contundentment un bon historiador gens sospitós d'atendre a consignes de partit com és en Josep Fontana en l'entrevista que li fa el programa "valor afegit" (aneu a 4').
Sobre la necessitat de canviar el sistema impositiu per tal de millorar l'equitat, la proporcionalitat i els ingressos cal fer esment del magnífic reportatge i gràfics de l'Andrea Rizzi a El Pais que situa perfectament el debat en un context actual i històric deixant molt clar el perill de trencament en dues parts d'una societat cohesionada al voltant d'uns valors que s'estan llençant a la paperera alegrement i sense pensar en les seves conseqüències. En aquest sentit i de forma brillant el professor Vicenç Navarro desgrana tota una sèrie de mesures qualificades injustament com "alternatives" o directament "extremistes" en una entrevista al canal 3/24. (Podeu trobar més informació a les dues darreres entrades del bloc "open data" sobre com sortir de la crisi i l'impacte de l'austeritat.
Finalment m'agradaria destacar l'absoluta falta de ressò de diferent informes fets per organismes internacionals amb certes garanties d'objectivitat i rigor que passen totalment desapercebuts emmudits pels amplificadors descomunals de l'FMI o el G20. En primer lloc cal mencionar el magnífic informe de l'ONU i que ja hem comentat en aquest bloc que porta per títol "sostenibilitat i equitat: un futur millor per a tothom" amb una claredat, gràfics i bona documentació envejable. També recentment ha aparegut un interessant informe de la Organització Internacional del Treball (OIT) el qual, amb el títol "millors feines per una economia millor" (PDF), comença el primer capítol amb la pregunta ben eloqüent: "com sortir de la trampa de l'austeritat". D'aquest magnífic treball em permeto extreure un petit paràgraf del seu resum:
Als països que van aplicar l'enfocament de l'austeritat i de la liberalització en la seva major extensió, principalment als països del sud d'Europa, el creixement econòmic i de l'ocupació va continuar deteriorant-se. A més, en molts casos, aquestes mesures també van fracassar a l'hora d'estabilitzar la situació fiscal. La raó fonamental per a aquests fracassos és que aquestes polítiques – implementades en un context de perspectives de demanda limitada i amb la complicació addicional d'un sistema bancari enmig del seu procés de “desapalancament” - no tenen la capacitat d'estimular la inversió privada. El parany de l'austeritat s'estava accionant.
Per acabar podeu veure el vídeo en anglès que presenta el bon i poc conegut treball fet per l'OCDE sobre l'increment alarmant de la desigualtat a tot el món.
