S'ha mort Manuel Jalon, inventor de la fregona i de la xeringuilla d'un sòl ús. Una notícia dolorosa, que segurament passarà desapercebuda, d'una persona que que literalment va "fer alçar a les dones de genollons pel terra", evitant així, patiment i algunes malalties allà pels anys cinquanta. Per si algú te curiositat podem veure com es fregava el terra fa uns anys dins el mateix web dedicat a reivindicar la invenció de la fregona on podem comprovar com es feia amb una postura clarament dolosa i amb una dedicació gairebé exclusiva per les dones. El Sr. Jalón va crear la marca Rodex que va originar un mot propi que ara ja està en desús. Efectivament, per la meva mare i tota la seva generació un ródex equival a dir baieta de la mateixa manera que la primera marca de iogurt va donar nom a la la llet fermentada.
Sempre he admirat aquests invents senzills i enginyosos que no suposen un "pas endavant per la humanitat" però que ens fan la vida una mica menys pesadeta i suportable en les activitats més quotidianes. Fent un petit repàs al segle XX podríem mencionar la bombeta elèctrica, l'aigua corrent, la penicil·lina, la cuina econòmica, les fibres sintètiques, la nevera, la rentadora, ... Segurament me'n deixo moltes altres que han tingut una influència cabdal en la millora de la qualitat de vida de la població en general i entre les quals destacaré la sanitat i l'educació pública i universal pel mal tràngols que estan passant.
El Sr Manuel també va inventar la xeringa d'un sòl ús i va inaugurar la fàbrica Fabersanitas a la ciutat de Fraga l'any 1979 dedicada a la seva fabricació i per acabar absorbida per la multinacional Becton, Dickinson and Company l'any 1986.
“El 1% de la població té allò que el 99% necessita” (Joseph Stiglitz). “En els darrers 20 anys hi ha hagut una guerra de classes i la meva ha guanyat” (Warrent Buffett, multimilionari). Un portal d'acudits, opinions, lectures, imatges, aportacions, indicacions o qualsevol altra cosa per sacsejar el pensament polític a partir del raonament, la coherència i el respecte.
divendres, 16 de desembre del 2011
dissabte, 3 de desembre del 2011
La igualtat: la gran oblidada
He de començar citant un article que m'agradaria haver-lo escrit jo mateix: es tracta del que porta per títol "Més desigualtat equival a menys creixement" que signa Carles Carrasco des del seu bloc "open data" que ha estat premiat merescudament en la darrera edició dels Premis Bloc Catalunya. Explica acuradament com "una major desigualtat està associada amb un menor creixement sostingut" i, tal i com podem veure al gràfic, com "els factors més importants per garantir un creixement sostingut
són una distribució relativament equitativa dels ingressos i una
obertura comercial". Aprofundeix en aquesta línia i constata la
davallada sostinguda des dels anys 80 de les rendes del treball a favor
de les rentes del capital amb un increment de la desigualtat. Acaba amb
una frase en la que afirma que "si vols que el teu país creixi de forma constant i continuada presta
atenció a l’estabilitat macroeconòmica, al disseny del mercat laboral o a
l’obertura del teu mercat, però no deixis a cap dels teus ciutadans enrere". En la recent entrevista a Artur Mas ni una paraula.
I és que la igualtat és un factor essencial per la felicitat de tota la població, incloent el sector que acumula més renda. És la conclusió a la qual arriben l'economista Richard Wilkinson i l'antropòloga Kate Pickett en “Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva”, llibre on demostren, carregats de dades, que les societats que redistribueixen rendes i limiten les desigualtats econòmiques tenen una ciutadania molt més sana i equilibrada i estalvien enormes recursos a vigilar, jutjar i castigar el crim, entre altres avantatges. Ara, sembla ser que el govern dels millors està més per vigilar i castigar, amb el bat de beisbol si fa falta, que per impulsar polítiques d'igualtat i de redistribució. Estaria bé que les llums de Nadal il·luminèssin en aquest sentit als nostres polítics.
I és que la igualtat és un factor essencial per la felicitat de tota la població, incloent el sector que acumula més renda. És la conclusió a la qual arriben l'economista Richard Wilkinson i l'antropòloga Kate Pickett en “Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva”, llibre on demostren, carregats de dades, que les societats que redistribueixen rendes i limiten les desigualtats econòmiques tenen una ciutadania molt més sana i equilibrada i estalvien enormes recursos a vigilar, jutjar i castigar el crim, entre altres avantatges. Ara, sembla ser que el govern dels millors està més per vigilar i castigar, amb el bat de beisbol si fa falta, que per impulsar polítiques d'igualtat i de redistribució. Estaria bé que les llums de Nadal il·luminèssin en aquest sentit als nostres polítics.
Etiquetes de comentaris:
economia,
igualtat,
justícia social
Subscriure's a:
Missatges (Atom)