divendres, 30 de març del 2012

"Valor afegit" tracta les grans fortunes mentre el govern decreta una amnistia fiscal

[Ampliació d'informació a: 1)El País de 9 d'abril en un article sobre l'amnistia fiscal. 2) El diari Ara comparant el que fa Alemanya per acollar els delinqüents fiscals 3) Divertit article de l'Iu Forn al diari Ara, riure per no plorar.]
Li ha costat molt al programa d'economia en "profunditat" anomenat "valor afegit" de la nostra TV3 tractar el tema de les grans fortunes i el seva aportació a nivell d'impostos. Fa anys, molts anys, que hi ha veus acreditades que denuncien les reduccions legals (sense esmentar directament el frau fiscal i l'evasió d'impostos) i exagerades possibilitats per disminuir la càrrega impositiva que tenen aquestes persones físiques o jurídiques. Segons les fonts del programa a Catalunya hi ha 63.000 (el 16 % de tot l'estat) persones que  disposen de més de 300.000 € líquids. Al programa es fa esment de tres grans fortunes que han rebutjat participar donant la seva visió al respecte. També ha rebutjat la invitació el Sr. Lara (grup Planeta), el Sr. Gaspar (HUSA) i Hèctor Carulla (grup Agroaliment). Al mateix temps membres de la junta de govern del "Intituto d'Empresa Familiar" i autèntic lobby prefereixen tenir reunions discretes a la Moncloa en lloc de sortir públicament a defensar les seves raons.
El programa deixa clar que, tal com dèiem a l'entrada anterior, que el control per part d'Hisenda de la ciutadania que depèn d'un sou és exhaustiu i modèlic a l'estat espanyol, mentre  el seguiment i fiscalització de les societats mercantils (figura jurídica en la que es vehiculen les gran fortunes) és molt més complexa al mateix temps que el diferencial impositiu és d'un desigualtat flagrant, tal i com deixa clar en Josep Mª Lluis de Odriozola (president de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda, que també mencionàvem a l'entrada anterior). Mentre un assalariat d'alt nivell pot arribar a pagar un 56 % dels seus ingressos, les societats mercantils difícilment arriben al 30 %, situant-se amb desgravacions i compensacions, al voltant del 20 % en la seva immensa majoria.

Podeu veure el programa clicant sobre la imatge

El que és una mica vergonyós és es posi en evidència en sentit negatiu (minut 10 del programa) el fet que hi pugues existir directrius polítiques (en lloc d'afirmar senzillament que es tracta de la punta de l'iceberg, com de ben segur és) en el fet que darrerament algunes grans fortunes han entrat (i sortit, és clar) al jutjats per motius de frau fiscal. El programa també menciona el tracte fiscal exageradament injust que reben les SICAVs i el paper de refugi fiscal de les fundacions tot i que estiguin obligades a tenir una funció social.
El programa acaba dient que "fins i tot" CiU parla al seu programa electoral d'un impost sobre les grans fortunes. Al meu entendre, si es fa alguna cosa, serà una aixecada de camisa monumental per tal de rentar la cara, una vegada més, a aquesta gent que s'escapoleix una vegada i un altra.
Per acabar el programa es parla "d'inequitat" per qualificar el sistema fiscal actual amb una benevolència que deixa fora de joc els arguments que es mostren i que resulten molt més contundents.
I que anuncia avui el govern en la presentació de pressupostos i d'altres mesures de caràcter extraordinari?. Doncs, tal i com confirmen els inspectors d'Hisenda en la seva nota de premsa de 30 de març, "les grans empreses pagaran més però els defraudadors molt menys" per acabar amb aquest paràgraf que m'he permès traduir literalment:
No obstant això, quant a l'amnistia fiscal proposada es creu que és una mesura que el PP considerava "impresentable", "injusta" i "antisocial" en paraules de dirigents del Partit Popular. Els Inspectors d'Hisenda també veuen paradoxal que "als que paguen impostos se'ls pugin" i "als que no, se'ls perdonin". Aquesta mesura dificultarà enormement la lluita contra el frau fiscal, i fins i tot el treball ordinari de tots en l'Agència Tributària i en la resta de l'Administració Tributària. Per aquestes raons, aquesta mesura contrària a la Constitució, pot provocar un ensorrament de la consciència fiscal dels contribuents honests i, en conseqüència, de la recaptació en període voluntari, provocant efectes molt perjudicials per a la nostra economia
L'amnistia fiscal fa referència al "premi" de reducció d'un 10 % a un 8 % que se'ls hi assigna al capital que retorni a l'estat provinent d'un paradís fiscal.
Se'l mereixen aquest premi?

dilluns, 5 de març del 2012

Via lliure als lladregots

Aquests darrers dies han estat carregats de notícies dolentes que ens les han volgut pintar de bones. Escoltem i llegim al mitjans seguidistes/populistes que "es perseguirà el frau fiscal especialment de futbolistes, artistes i comerç asiàtic" amb una recaptació esperada de 8.000 milions d'euros en el Pla de Control Tributari i Duaner (per cert, 2.000 milions menys que l'any 2011). Una bona notícia a primera vista acompanyada de la destitució de l'actual equip d'inspectors de l'oficina antifrau responsables, entre altres, de l'aflorament de la trama Gürtel i l'institut Noós per situar com a número dos a la Pilar Valiente (si, si, aquella "que avisa rapidamente", dimitida el 2001 com a directora general de la Comissió Nacional del Mercat de Valors).

La persecució de futbolistes i artistes estaria bé a no ser que la diana a la qual apunta és l'equivocada si fem cas del que diuen els mateixos tècnics d'hisenda en afirmar que el 72 % del frau fiscal el fan les empreses amb facturacions superiors a 6 milions d'euros i les grans fortunes. Tot plegat suposaria una recaptació addicional de 90.000 milions d'euros l'any en el cas de destapar-ho tot. Si ens situéssim a nivells de frau fiscal pròxims a la UE (el 13 % en contra el 24 % espanyol), la recaptació addicional seria de 38.000 milions d'euros. Recordeu que el temut ajustament que menciona Rajoy és de 44.000 milions d'euros per l'any 2012 mentre A. Mas ja ha dit és impossible de complir.


Si afegim la mancança de personal tècnic i especialitzat que està dedicat a aquestes tasques ("entre la quarta i cinquena part" que s'hi dedica a d'altres països de la UE, segons les mateixes fonts) i si , finalment, afegim que el 80 % del personal actual es dedica a investigar ciutadans mitjans i petites empreses, podem arribar a la concussió evident que estem "apuntant" a la diana petita i equivocada i que els lladregots de guant blanc, bufets d'advocats al darrera i amb una agenda plena de contactes "importants" segueixen tenint via lliure.