Parlar de la igualtat de gènere encara avui és
parlar de la brutícia amagada davall la catifa de l’opulenta i extractiva
Europa. L’índex que comentaré és el primer en aquest àmbit amb un mínim de cara
i ulls. Mentre naveguem cada dia entre indicadors econòmics amb els quals
mesurem el seu estat de salut gairebé minut a minut per donar tota la
informació possible a una economia financera i especulativa que ens te acollats
de mans i peus, hem hagut d’esperar fins l’any 2013 per confeccionar el primer
indicador comparatiu entre els països de la UE sobre la igualtat de gènere.
Mentre la nostra societat i algunes veus
mediàtiques amplificades tipus Pilar Rahola ens estirem els cabells per quatre dones
amb burka que passegen per la ciutat de Lleida, aprofitant l’avinentesa per deixar
de volta i mitja a la progressia desfasada i posar en evidència que els que
discriminen “són els altres” i que la magnànima comunitat “liberal” de la UE és
un pou sense fons de virtuts, apareix aquest primer estudi que deixa en
evidència moltes vergonyes i que demostra que encara resta un llarg camí per
arribar a quotes d’igualtat de gènere mínimament dignes per poder “legitimar”
el donar lliçons a tort i a dret. La incògnita que em persegueix és si
l’esmentada columnista, tan feminista segons ella mateixa s’esventa, tindrà
l’ocurrència de comentar aquest informe. En aquest sentit resulta interessant
fer un seguiment dels mitjans que s’han fet ressò de la notícia i d’alguns
comentaris execrables que es poden llegir a l’edició digital de El País del dia
13
de juny.
Cal destacar, en primer lloc, la conclusió més contundent de l’informe i
que suposa un toc d’atenció important en un tema tan delicat com és la violència masclista. En aquest sentit
s’afirma en primer terme que “l'absència
de dades (...) no permet visualitzar l’estat de la qüestió respecte a les
situacions de violència masclista existent en la UE ” per concloure de
forma contundent que “la falta de
coherència entre la declaració política de les institucions de la UE,
suposadament compromeses a fer de la UE un territori lliure de violència, tot i
que no aporten mitjans per fer efectiu, ni tan sols, el diagnòstic.”
L’índex per la
igualtat de gènere de la UE estableix mesures indicatives prou concretes
i eloqüents en sis àmbits: treball remunerat, diners, coneixements, temps,
poder i decisió política i salut amb un valor promig de 54 punt sobre 100. A nivell de conjunt destaquen de forma
negativa l’ús del temps en l’àmbit de la cura no remunerada (38 punts) i la
pressa de decisions en l’àmbit del poder (23 punts).
Com a curiositat destaco aquesta darrer gràfic per posar en evidència el
tòpic de l’esperança de vida al
néixer que es repeteix insistentment com a element de càlcul per les pensions i
que cal posar en discussió d’una
forma clara si el comparem amb l’esperança de vida saludable en la qual no
queda tan clar que s’hagi d’allargar l’edat de jubilació i on també s’igualen molt les diferències
de gènere (quant s’utilitza el primer índex sempre es destaca de forma ridícula
que “elles viuen més que ells”).
Com a comentari final, un pèl desolador i per tal completar l'apartat de violència masclista sobre el qual l'índex de la UE no disposa de dades, es publica a partir d'un informe de la OMS que el 38 % dels assassinats de dones en tot el món són casos de violència masclista i que el 30 % de la població femenina ha estat agredida física o sexualment per la seva parella.
Com a comentari final, un pèl desolador i per tal completar l'apartat de violència masclista sobre el qual l'índex de la UE no disposa de dades, es publica a partir d'un informe de la OMS que el 38 % dels assassinats de dones en tot el món són casos de violència masclista i que el 30 % de la població femenina ha estat agredida física o sexualment per la seva parella.
Documents de consulta: