La dita castellana "más tonto que Abundio, que vendió los zapatos para comprar cordones" es fa realitat i continuem entossudits en asfixiar les poques brases que queden a base de retallades i impostos en direccions poc equitatives i progressives. Ho explica mol encertadament en Joan Subirats en el seu article "treure el sostre per arreglar les goteres" al diari Público:
I aquest camí assenyala menys dèficit, menys despesa pública, més ajudes al sector financer privat, no pujades d’impostos, abaratiment dels acomiadaments i reducció significativa del volum del sector públic i del nombre dels seus empleats.
La política del tecnòcrates sembla que estigui en desacord, com a mínim,
amb un sector també il·lustrat i saberut com poden ser els que escriuen
i parlen a través de plataformes silenciades com ATTAC que acaba de
treure un comunicat amb data sis de gener assenyalant clarament les alternatives viables al camí de pensament únic.
També sembla que la "opinió pública" a través de les enquestes del CIS del mes de desembre tendeix mínimament a preferir les sortides més socials tal i com podeu veure al gràfic adjunt malgrat la desafortunada redacció de l'opció que acompanya la proposta de reduir el dèficit. Tot i això, està clar que la "saviesa popular" té clares les opcions quan se li pregunta tot i que ja veurem el ressò que té aquesta enquesta en el mitjans seguidistes. El Sr Warren Buffet ho va dir clarament en el The New York Times (14.08.2011), “hi ha hagut una guerra de classes -class war- en els darrers vint anys i els de la meva classe -la financera- l'ha guanyada”.
La fracción cada vez mayor del ingreso que perciben los grupos de rentas más altas indica que estas personas tienen ahora una mayor capacidad tributaria. En este contexto, los gobiernos podrían reexaminar la función redistributiva de los impuestos a fin de velar por que los individuos más acaudalados satisfagan su parte correspondiente de la carga fiscal.
Són evidències i recomanacions que no s'acompanyen en cap moment de polítiques actives i contundents que vaguin en aquest direcció. I per a mostra un botonet que fa referència al discurs de fi d'any del president Mas. En el núvol de paraules del seu discurs hi ha les evidents, dues curioses (boira i error) i moltes oblidades (equitat, oportunitats, sanitat, educació,..). Un poti-poti per començar un any que es presenta costa amunt.