Resistir pacíficament és vèncer

El mitjans de comunicació oficialistes estan obsessionats en fer-nos creure que tot aquest moviment (ells l'anomenen dels indignats, jo em quedo amb el 15M o "acampada per la dignitat") no serveix per a res. És mes, qualsevol mobilització és minimitza a no ser que sigui dels afeccionats de l'equip de torn cel·lebrant la victòria de torn. Aquest matí han arribat a dir per la radio que "netejaven" la plaça Catalunya d'objectes potencialment perillosos per a una possible celebració del títol del Barça. Quina hipocresia més obscena!!. El que han fet ja ho podeu veure a la foto.
PREGUNTA-1: Per què el Barça no fa un comunicat demanant a la seva afecció que celebrin el que hagin de celebrar al Camp Nou o a qualsevol altre lloc?
PREGUNTA-2: què es pot fer ara mateix?. Unes quantes propostes:

1. Veieu el vídeo de desallotjament.
2. Signeu aquesta petició de avaaz.org
3. Signeu la petició de dimissió de Felip Puig
4. Aneu a fer pinya a qualsevol plaça que tingueu a la vostra ciutat
5. Recordeu, també, que continua la moguda "tots els dimecres al carrer" per aturar les retallades.
6. Comprovar que es poden fer coses concretes al aturar un desnonament per segona vegada.

PREGUNTA-3: perquè "netejen" la Plaça Ricard Vinyes de Lleida si mai ha estat lloc de celebracions de res?. M'han comentat que durant "l'operació" d'aquest matí s'han excedit tan que els cotxes que passaven feien sonar el clàxon en senyal de protesta.
PREGUNTA-3: perquè no s'ha obert un debat públic i extens sobre tots els temes que es plantegen al manifest de "democracia real": igualtat, renda bàsica universal, llei electoral, drets constitucionals, taxa Tobin, fiscalitat progressiva i real,...  Com no ho faran anirem desgranant els temes un per un en aquest bloc. De moment un perla al voltant de les retallades.

El 15M i Dominique Strauss-Kahn

Mapa de les concentracions mundials

En primer lloc la llista diària del més destacat (al meu entendre és clar):

1. El comunicat penjat aquets mateix matí per deixar clares algunes "informacions".
2. L'article de Vicenç Navarro al voltant del moviment DRY.
3. El magnífic mapa del moviment que ja es pot anomenar plenament global
4. El comentari que a la Puerta del Sol s'ha aplaudit un discurs en català,.. ni un xiulet.

Parlar de Dominique Strauss-Kahn potser es pot considerar pixar fóra de test. Ho sento... la intenció no és aquesta però la seva detenció i aniquilament mediàtic al més pur estil culebrot ha coincidit amb l'inici del moviment 15M i  amb alguna lectura al voltant de les seves propostes i no ens enganyem: l'FMI mai més tindrà un president que proposi mesures que posin ordre a un mercat financer salvatge i sense mesura i que, a més a més, està posant en perill la pau social. Ho va dir concretament en un article de novembre de 2010 en el qual, tot parlant de la crisi laboral, deia:

"La pérdida de empleo significa una pérdida de fe en las instituciones públicas y privadas, e incluso un peligro para la democracia. Hay peligro de que se quebrante el orden social. Es un peligro para la paz."

És casual, doncs, que la "global revolution" hagi començat a l'estat espanyol que suporta índexs d'atur juvenil obscens? És casual que caigui d'aquesta forma el cap visible de l'oposició al sector més ultraliberal que defensen tot allò al que s'està oposant el 15M?. Em quedo, davant aquest linxament sense escrúpols ni miraments, amb l'article del BERNARD-NENRI LÉVY d'avui.
A partir d'aquí encara agafa més força i intenció tot el moviment del 15M que s'està estenen per tot el món. L'argument és ben senzill: si els nostres governants s'agenollen de forma humiliant davant el poder financer mundial i es carregen d'aquesta forma a un dirigent d'un organisme mundial que tenia alguna idea per redreçar la situació més enllà del salvatgisme ultraliberal ÚNICAMENT queda la via de la mobilització global i pacífica per tal de parar-los els peus i trobar una alternativa (que hi és!!) a la salvatjada actual.

Arcadi Oliveres, veritats com a punys, i altres aportacions

Està clar que em refereixo al moviment 15M i faig llista l'allò més destacable que he anat trobant:

1. La intervenció  d'ahir dia 20 de maig de l'Arcadi Oliveres a la Plaça Catalunya. Un magnífic resum.
2. 10 aclariment al portal ACORDEM sobre les mentires que s'estan fent córrer. 
3. Un article de Manuel Cruz del suplement Babelia i escrit abans del 15M del qual faig un barroer "tallar i enganxar" d'un paràgraf del final que fa referència al llibre En defensa de las causas perdidas de Slavoj Zizek

"La expectativa de que este mundo fuera capaz de transformarse desde dentro en el sentido de una mayor equidad voló por los aires. Los desfavorecidos que alimentaron tal sueño son juzgados ahora como unos pobres progres trasnochados (no se sabe por qué, el adjetivo favorito de los conservadores). Aunque tal vez peor suerte, si cabe, hayan corrido aquellos otros desfavorecidos que llegaron a creer en la posibilidad de que una supuesta meritocracia les permitiera medrar por su cuenta dentro del sistema, los que confiaron en salir airosos en la desigual batalla de la competitividad generalizada. Infelices: ignoraban que el individualista que vence es un triunfador, pero al individualista derrotado -máxime si viene de abajo- no le queda más estatuto que el de mero resentido."

Reaccions i curiositats de la moguda 15M

L'olla està bullint i dins d'aquest agradable embogiment temporal i conscient se'm acut comentar algunes reaccions i curiositats.

1. La caverna ja veu fantasmes i terroristes per tot arreu, us sona??
2. La Vanguardia reacciona amb una enquesta i amb periodisme de primera mà... tot i que els temes econòmics els deixa pels seus "experts ultraliberals".
3. La Junta Electoral està a punt de provocar aldarulls allà on no n'hi ha. O les concentracions no són per reflexionar i prou?. Ahir em vaig atansar a la de Lleida i no hi vaig veure cap proclama partidista. Sí que vaig trobar frases més o menys eloqüents que donaven a pensar... i de valent!
4. La foto que adjunto m'ha resultat una curiositat ben eloqüent i incostestable: ens van abocar a una europa econòmica deixant per molt mes tard (o per mai) la bessant més social i igualitària.
5. M'agrada que el web de "democracia real" aparegui la renda bàsica. Al meu entendre un element de discussió cabdal per avançar cap una societat justa i igualitària. Un portal aconsellable és el de la "xarxa renda bàsica". N'haurem de parlar algun dia en aquest blog.

Algunes veus diuen: "ens falta objectius". No ho crec: si llegiu el manifest estan molt clars tot i que en podríem parlar un per un.
Ara és el moment de l'acció, potser apressada però ARA TOCA.

El moviment 15M es consolida

Acabo de donar un volta per la premsa i el que he trobat més interessant a mode de reflexió sobre les causes i el futur del moviment és aquest vídeo del José Luis Sanpedro. No us el perdeu.
Al mateix temps el polítics s'afanyen a no restar vots i "prenen en consideració" la queixa o simplement prometen que no faran cap retallada a BCN quant els seus companys de partir ja tenen les tisores tan gastades que han cridat l'esmolador. El mateix Campà diu que les mobilitzacions han de servir per sumar vots. No han entès res, s'està qüestionant TOT: la llei electoral que aparta les veus dissonants i minoritàries, el repartiment desigual i injust de la càrrega fiscal, els sistema financer que controla poder polític i mediàtic, els interessos que han substituït als valors, la mateixa "modèlica" transició que no és capaç ni de tenir memòria, en fi més val estar atents i, perquè no, participatius.
Si voleu seguir l'acampada a Lleida cliqueu aquí, es tracte del blog d'en David Marín.

Això va creixent !!

El seguiments que trobo més complets els podem veure a l'ARA i a Público.  També és molt interessant un  mapa col·laboratiu d'acampades que s'estan fent i preparant. I sembla que no sigui una cosa pròpia de l'estat espanyol.
Algunes veus estan dient que cal concretar objectius, que dir "democràcia real" és molt ambigu. També sembla que es rebutja  la petició de l'abstenció i es proclama que el vot pot ser un arma par iniciar el canvi.
la mobilització no es pot titllar de partidista perquè els aparells dels partits estaven  en plena campanya i tot això el ha enganxat amb el peu canviat.
"La veu és la nostra arma" i contra això no es pot argumentar ni jornades de reflexió ni gaites per reprimir-la. La protesta pacífica sorgeix sense calendaris electorals ni programacions absurdes. De moment que prenguin nota.

INDIGNACIÓ I MOVIMENT 15-M

Segon dia de vida del blog i no es pot tancar sense mencionar i comentar aquesta onada de protesta i indignació que s'ha iniciat al vell mig de l'estat i s'està estenen poc a poc. A veure que passa demà, dia 18, a Lleida amb la concentració contra les retallades ajornada a causa de la festa major de maig.
La indignació s'estén perquè ens volen fer combregar amb rodes de molí tot tirant pilotes fora i, concretament aquí a Catalunya, repetint l'etern discurs victimista al més pur estil Mourinho: "perquè no ens volen donar els 1.400 milions aquests dolentots?".

Sobre les retallades a la catalana n'hi ha que diuen que són més salvatges que les d'en Cameron al Regne Unit i no els hi falta raó (Vicenç Navarro). Sembla fins i tot obscè combinar retallades amb baixades d'impostos per les rendes més altes: la reducció de l'impost de successions suposa uns 350 milions d'euros que no surten de Catalunya i que únicament beneficien a unes 500 famílies.
Obscè i indignant que no es facin cas a les alternatives viables d'estalvi (despesa farmacèutica, reducció de velocitat en lloc d'incrementar-la,..) combinades amb una càrrega impositiva progressiva i equilibrada. En aquest sentit s'ha de recordar que la càrrega impositiva que tenen els països nòrdics està al voltant del 45 % mentre a l'estat espanyol no arriba al 33 %. S'hauria d'aclarir i especificar com es reparteix aquesta càrrega per sectors. Ho deixem per més endavant però podem intuir ben fàcilment que una bona dosis d'indignació és deguda a la percepció que aquesta càrrega està molt mal repartida amb l'afegit que els nostres polítics no semblen estar disposats a revertir aquesta situació... o al menys a intentar-ho per tal de representar dignament als seus votants.
Sembla que a Barcelona també s'estan concentrant a la Plaça Catalunya. Veieu aquí també.
Apa, quin estreno!!

Indignació producte dels enganys

Indignación (por ahora) moderada · ELPAÍS.com
Obrim aquest blog amb un article d'en Subirats al voltant de les darreres mobilitzacions contra les retallades i contra una classe política que no és capaç de representar i defensar a qui els vota per posar-se al costat dels poderosos i voler fer-nos creure que únicament hi ha una via possible quant la realitat és que les alternatives viables que s'estan difonent per vies alternatives són plenament creïbles i possibles mentre els mitjans oficialistes i subvencionats no deixen de repetir que "reduir el dèficit" significa retallar drets socials.
Queda inaugurat un blog més, obert a aquesta discussió i a totes les que vindran
ENDAVANT AMB LES ATXES!