I Manuel Castells posa una mica de claredad

Una persona tan poc sospitosa com el professor de la UOC i sociòleg, Manuel Castells, publica a La Vanguardia un article que porta per títol "després de l'acampada" i acompanyat pel subtítol: "Ara sembla que el que és greu són les tribulacions dels diputats i no el comportament de la classe política".
L'he llegit amb delit i m'ha semblat encertat i just al centrar el debat d'una forma que CAP polític ha sabut interpretar:

Cal escoltar per entendre, en comptes de projectar idees preconcebudes que no corresponen a allò que es debat en aquest moviment. I observo que el fonamental és el procés, més que no pas el producte.

Repon a les preguntes claus:

Cap on van? Cap a una altra societat, perquè pensen que les institucions estan podrides i que la crisi no existeix, sinó que és una estafa dels poderosos.

Potser li falta parlar una mica de les desigualtats, de concretar qui són els poderosos i acaba amb una frase una mica ambigua:

Perquè pot ser una última crida de vida abans de precipitarnos al remolí de destrucció que ens arrossega.

Entenc que el remolí no és l'espiral de violència i agressivitat que alguns voldrien, el remolí de destrucció està en la línia del trencament brutal i desigual entre les elits i la resta de població, l'explotació insostenible del planeta a partir d'un progrés lineal al servei de l'especulació i sense cap lògica ecològica i l'explotació laboral fins al límits de la capacitat humana en el seu equilibri psicosomàtic.
Podeu escoltar també al Manuel Castells en la seva intervenció del dia 27 de maig a la Plaça Catalunya.