Sobre la igualtat (1a part): percepcions equívoques

De què em ve aquesta dèria?, bàsicament d'un desig i d'un episodi del passat en el que durant una reunió amb molta gent present se'm va titllar "d'igualitarista". És una espineta que m'ha acompanyat i que és la primera que em vull treure en aquest bloc tot i que reconec que fer les coses per rancúnia mai és una bona opció. L'escena es va desenvolupar a principis dels anys 90. Tot un símptoma d'una etapa en la qual parlar d'igualtat i equitat era gairebé una obscenitat, eren temps de liberalisme i privatitzacions.

Avui, per d'altres raons, parlar d'igualtat i equitat és tan complicat com aleshores i he buscat recolzaments a tord i a dret. El primer ha estat l'estudi de Francisco Javier Moreno realitzat per encàrrec de La Caixa i que porta per títol: "Immigració i estat del benestar a Espanya" i tractaré  del mateix en aquesta primera part.

Segons l'autor la igualtat (accés a les prestacions i serveis) i l’equitat (consecució de la igualtat de resultats, encara que això vulgui dir un tracte diferencial) són dos elements intrínsecament relacionats.

El primer que fa és desmuntar amb dades la percepció que sosté que a població immigrada pressiona i malbarat el sistema de protecció social.

Al llarg d’aquest treball, però, hem comprovat que la població d’origen immigrant no tan sols no fa un ús particularment intensiu dels diferents sistemes de protecció social, sinó que de fet es troba generalment infrarepresentada entre els beneficiaris de la majoria dels esquemes en proporció al seu pes relatiu en la població. D’altra banda, les dades disponibles mostren que el balanç fiscal entre la contribució d’aquesta població a l’erari públic i el cost de les prestacions i serveis socials que rep resulta clarament favorable a les arques de l’Estat, fet que s’explica sobretot per la joventut de la població immigrant i,
per tant, perquè són grups amb menys necessitats pel que fa a serveis sanitaris, pensions, etc. En aquest sentit, la immigració ha aparegut com una mena de «tapaforats» per al sistema de seguretat social –al qual ha permès adoptar les reformes necessàries amb més marge de reflexió i recerca de consens–, però per descomptat no com la solució definitiva als seus problemes de sostenibilitat financera futura. (...) D’«efecte crida» n’hi ha, ben cert, però no és pas un efecte que respongui a l’existència de programes socials generosos en el país d’arribada, sinó que s’associa primer de tot a l’existència de feina a la qual optar. (Pàgina 169)

S'ha d'estendre i fer públic amb la màxima difusió que la immigració valorada estrictament sota paràmetres economicistes i sense entrar en valoracions humanitàries o de lliure circul·lació de les persones són netament positius.

Els càlculs cost-benefici sobre la immigració resulten extremament complexos per la dificultat de considerar totes les variables que hi intervenen. Malgrat això, totes les anàlisis sobre aquesta qüestió apunten que la immigració té efectes econòmics netament positius per a la societat receptora. La immigració contribueix de diverses maneres al creixement econòmic: afavorint un increment de l’ocupació (per mitjà de l’augment de la població activa i de la taxa d’activitat femenina; disminuint les rigideses en el mercat de treball), millorant la renda per càpita (mitjançant la influència sobre les taxes d’activitat i
d’ocupació), contribuint a les arques públiques (mitjançant impostos directes i indirectes, a part les cotitzacions a la seguretat social), afavorint l’augment del consum i potenciant la creació d’empreses noves. (pag. 171)

Les percepcions al respecte són molt diferents i només cal donar una volta als comentaris que es fan a La Vanguàrdia digital sobre la notícia i entre els quals s'emporta el primer premi:

 No soy tan ignorante como para creerme este informe 

El que no destaca la notícia de La Vanguárdia i si que està a la nota de premsa són les conclusions sobre educació

És urgent replantejar-se la política educativa en relació amb la perpetuació de les desigualtats socials. A Espanya, els estudiants d’origen immigrant obtenen més mals resultats acadèmics que els autòctons (60 punts de diferència a les proves de PISA 2009 de comprensió lectora); tenen una probabilitat 2,1 vegades més alta d’abandonar prematurament els estudis que els seus companys autòctons, i una probabilitat menor de seguir estudis postobligatoris (tan sols un 10% dels alumnes immigrants emprenen estudis
d’aquest grau). Un baix nivell d’estudis redueix les oportunitats efectives d’inserció en el mercat de treball, i encara més si es tracta de joves amb particularitats culturals i ètniques. Si bé els pitjors resultats escolars dels alumnes immigrants ja són en ells mateixos un problema de gran complexitat en el qual intervenen múltiples factors, les recerques coincideixen a assenyalar la segregació escolar com un element clau. La segregació escolar és preocupant perquè té efectes determinants sobre les oportunitats educatives dels alumnes immigrants. Les dades de PISA referides al nostre país mostren
que, si bé els resultats escolars mitjans dels centres privats avantatgen els públics en 38 punts, aquesta diferència s’explica en bona mesura per efecte de la composició social de l’alumnat, ja que la qualitat de la instrucció en uns centres i altres és comparable.
En l’accés dels alumnes als centres educatius hi intervenen unes dinàmiques selectives en les quals s’han de tenir en compte tant els pares com els col·legis. Posar fre a la segregació exigeix, doncs, regular tant la llibertat dels pares autòctons a triar el centre com les polítiques d’admissió dels col·legis, una tasca controvertida que s’enfronta a
l’oposició explícita dels defensors de la llibertat d’ensenyament per damunt dels objectius d’igualtat i equitat. (pàg. 174) El destacat és meu.

 Es tracta d'una lluita perduda fa anys amb els diferents decrets de matriculació i la màniga ampla que es fa servir a l'hora de no posar fre a la selecció encoberta que fan, bàsicament, centres concertats.