Ha mort en Jordi Dauder actor i ciutadà compromès. Persona defensora de la pròpia ideologia en tots els àmbits vitals tal i com podem comprovar en la seva darrera entrevista al voltant del personatge d'Azaña que ell mateix va protagonitzar. Descansi en pau.
Avui, dissabte, també apareix un article a El País que porta per títol "No és economia, és ideologia" signat pels economistes J. Fabra i J.I. Bartolomé en el qual es s'afirmen coses tan eloqüents com:
¿queremos un Estado que sea un agente activo en la economía, tal y como establece el artículo 128 de la Constitución, o un Estado que se limite a la administración de sus gastos corrientes? Lo segundo sería la consecuencia ineludible de limitar, a través de la limitación del déficit estructural a valores cercanos a cero, la capacidad de endeudamiento del Estado. Su capacidad de inversión.
Ens trobem davant d'aquesta disjuntiva deliberadament amagada precisament pels sectors ultraliberals que volen convertir els estats en simples gestors incapaços d'intervenir en l'economia -com ara està passant, a remolc d'inversionistes i especuladors- i sense capacitat de maniobra a nivell de justícia redistributiva o social. I totes aquestes decisions són ideològiques malgrat es vulguin mostrar com a tècnicament ineludibles.
I a Catalunya ens avancem en l'escapçament de les capacitats de l'estat amb la juguesca habitual de dir unes coses a Madrid i fer tot el contrari a casa nostra. Veieu l'article de El País en el que es parla de l'avantprojecte de llei d'estabilitat pressupostària en el qual es fitxa el límit de dèficit estructural en un 0,14 % del PIB català. Decisions tècniques o ideològiques?. Està claríssim que ideològiques tot i que el debat públic i social no existeixi i únicament en omplim la boca criticant el mateix a Madrid.
I de Catalunya a Europa per lamentar la poca disponibilitat de col·laboració amb un govern d'EEUU que sembla, finalment, convençut que l'estimulació intervencionista de l'economia és un dels pocs, per no dir l'únic, camí que queden per sortir del pou. La instauració a Europa de governs porucs i dedicats més a vetllar pels seus propis interessos que pels de tota la UE i la poca voluntad intervencionista està provocant una incertesa i un malestar que fiquen dels nervis fins i tot als EEUU. Veieu l'article en aquest sentit.
Estem davant una magnífica i monumental enganyifa a tots els nivells i ens creiem que les decisions són estrictament tècniques mentre se silencien estrepitosament les veus dissidents com l'entrevista a Vicenç Navarro a Catalunya Radio. Manuel Fuentes dimissió!!! (Adhesions al Facebook)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada