Recentment, i a partir d'un article d'en Krugman el passat dia 22 de desembre que duu per títol "por qué la desigualdad és importante", m'he assabentat de les declaracions del president Obama afirmant que la desigualtat és "el desafiament que caracteritza la nostra era". Vaig pensar que era una bona frase, d'aquelles que es construeixen per donar missatges clars i nets --en la qual cosa és un expert-- malgrat tingui tota la raó del món. Al menys ho ha dit, un altra cosa és el que pugui fer. Per aquí la paraula igualtat (d'oportunitats) únicament la pronúncia el Rei (que ja no pinta res) i no li sentim ni per aproximació ni al Mas ni al Rajoy. D'altres l'han substituïda hàbilment per "equitat". En aquest cas, particularment em falten les paraules.
Al mateix suplement també vaig poder llegir l'article de l'economista Anton Costas que amb el títol "la desigualtat mata la recuperació" explica detalladament com aquest fet lastra la recuperació econòmica degut a que la caiguda d'ingressos i els baixos salaris frenen el motor intern de la demanda encara que el segon motor de les exportacions estigui funcionant. També fa una comparativa entre el que ha fet els EEUU i no ha fet la EU durant aquests anys. Seguin aquest fil també podeu consultar la columna de Joaquin Estefania que amb el títol "no es solo la luz" deixa molt clar que els principals afectats per aquesta llarguíssima crisi són les classes populars que veuen com la renda disponible, l'increment de preu dels serveis bàsics, la devaluació de salaris i pensions i la reducció de la quantitat i qualitats dels serveis socials els va aproximant cada cop més a aquest 21,1 % de taxa de risc de pobresa (INE, 2012).
La gota que m'ha portat a escriure aquestes ratlles en aquest bloc que tenia abandonat és un informe de Credit Suisse que he descobert a través del web d'Attac sobre la distribució de la riquesa al món amb dades recents del 2013 i del qual us adjunto dues gràfiques adaptades que parlen per elles mateixes.
Podem interpretar el color blau com un coixí de riquesa en el qual descansa el gruix de la població de color roig. Queda molt clar que el coixí del les franges de la dreta és molt més còmode.
També podem fer les dues parts ben diferenciades on queda en evidència que només el 8,4 % de la població disposa del 83,3 % de la riquesa gairebé sempre amb finalitats acumulatives més que productives, bàsicament perquè és impossible "polir-se" consumint tota aquesta carretada de diners.
En aquest moment sobren les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada